La tardor és un moment ideal per gaudir d'aquest bosc de faigs: un tapís de fulles protegeix els peus dels arbres del fred que ja comença a fer-se notar, mentre, els colors vermells, grocs, verds i marrons de la tardor, són immersos en un joc d'ombres i claror, convertint l'indret en un bosc de conte.
En un dels racons del bosc es pot trobar una inscripció d'un poema de Joan Maragall, que defineix amb exactitud la bellesa de l' indret:
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
Per demostrar que no mentim pel què fa a la bellesa de l'indret, aquí en teniu algunes imatges:
